La maquinària de propaganda socialista i de mitjans subvencionats pels socialistes s’ha posat en marxa a velocitat de campanya electoral. La diana, és clar, som nosaltres. Només cal veure amb quina intensitat i amb quina fruïció omplen de crítiques desmesurades les xarxes i els mitjans afins, gent que fa quatre dies lloava el “sentit d’estat” per haver fet president Pedro Sánchez.
Certament, no són els únics que ens posen al centre de les seves crítiques; de fet, hi ha una sospitosa coincidència amb altres espais polítics amb qui comparteixen la mateixa obsessió.
Però no ens despistem: a Madrid no hi hem anat mai a fer amics ni a fer de catalans tan simpàtics que-no-parecen-catalanes. Hi hem anat a defensar interessos nacionals, en tots els àmbits: des de l’econòmic fins al lingüístic, el social o l’esportiu. Si en aquesta defensa s’hi avenen els partits espanyols, ja hem provat que érem capaços de proposar acords ambiciosos; l’oportunitat de demostrar-ho ja els la vam donar. Nosaltres vam complir, però les palanques del poder són totes exclusivament a les seves mans. I si no les fan servir, ja ho saben: el que els va dir Xavier Trias quan el PSC i els Comuns van votar amb el PP per impedir que fos l’alcalde de Barcelona després d’haver guanyat les eleccions.