👨‍🏫Estos profesores solo quieren enseñar con libertad y respeto. Hoy, su voz llega a @telemadrid. Agradecemos a los medios que visibilizan esta realidad silenciada, la defensa de los derechos lingüísticos también es defensa de la educación. 🔥

El 18 de novembre la joventut treballadora serem al Catalunya-Palestina i el 19 aturarem el Hapoel Holon-Joventut de Badalona. La lluita per Palestina continua. Fins que caigui l’estat sionista d’Israel i l’imperialisme que el sosté. 🇵🇸

La izquierda ha ganado todas las elecciones municipales en Viena desde 1919. "Seguro que con tanto comunismo aquello será un infierno". Spoiler: es de las mejores ciudades del mundo para vivir. La vivienda no es un negocio: 2/3 del parque inmobiliario es público o cooperativo.

Cuando llamo a mis directivos un sábado a las 11 de la noche, me cogen el teléfono a la primera. Siempre busco directivos que atiendan mis llamadas a las 11 de la noche si es que es una situación urgente, pero que no vengan un lunes si tienen que acompañar a su pareja a una ecografía. Tengo 45.000 empleados entre todas mis empresas. Con los que de verdad interactúo… 20. A esos, nunca les pregunto si teletrabajan. Ni si se van al pádel un martes a las 4 de la tarde. Ni si tienen que faltar un lunes para ir a una ecografía. ¿Políticamente incorrecto? Puede. Pero cuando llamo a las 11 de la noche contestan a la primera, y eso es responsabilidad. Cada vez cuesta más encontrar este tipo de personas. La famosa campana de Gauss se ha estrechado. Antes veía un 20% con verdadera capacidad de asumir el marrón. Hoy diría que es un 5%. ¿Qué quiero como directivo? Quiero un tío como yo. Que no venga un lunes si tiene una ecografía. Pero que monte una reunión un miércoles a las 8 de la tarde si hace falta. Ese nivel de involucración es lo que necesito. Poder dejar mis compañías en manos de alguien que las mire como si fueran suyas. Esto es políticamente incorrecto. Y es lo que pienso.

No sóc un expert en el tema, però d'entrada reduint els marges de benefici a 0. Després, intentar comprar grans volums per aprofitar economies d'escala.

Són aquests els que estan robant a la cara. I tenen noms i cognoms. “España perdió más de 30.000 millones en impuestos entre 2016 y 2021 por la ingeniería fiscal de las multinacionales” elpais.com/economia/2025-11-…

Dime cosas húmedas 🏊🏻‍♀️

Tens cura de la mare que se't mor d'Alzheimer. L'administració ha estat incapaç de resoldre res de l'ajut per dependència que vas sol·licitar fa 24 mesos. La mare es mor. En 24 hrs els comptes d'ella ja estan bloquejats. En 6 mesos has de liquidar impost successions.

Mamdani ha prometido que detendrá a Netanyahu si pone un pie en Nueva York. Se ha convertido, literalmente, en un contrapoder en EEUU.

3/ Junts no negocia, extorsiona. Aprovecha cada debilidad del Gobierno central para arrancar concesiones que solo benefician a su nicho político. ¿Solidaridad territorial? Ni está ni se le espera.

🔴 "Deixem de fer donacions als fills amb comptes comuns o préstecs, perquè no viurem en pau amb Hisenda" L'advocada Meritxell Gabarró (@GabarroAdvocats), diu que l'administració persegueix cada vegada més les donacions encobertes #TotEsMou3Cat ▶ 3cat.cat/totesmou

L’avenç xinès en intel·ligència artificial fa trontollar Wall Street: en només una setmana, les grans tecnològiques han perdut més d’1 bilió de dòlars. Models com DeepSeek o Kimi K2 desafien el domini de Silicon Valley i evidencien que la bombolla de la IA nord-americana comença a punxar.

Hi ha entrevistes que expliquen més del nostre temps que qualsevol editorial. La de Sydney Sweeney, sotmesa a la insistència d’una periodista que vol arrencar-li una disculpa per una suposada falta, n’és una. L’actriu, lluny de caure en el parany, respon amb serenitat i naturalitat, sense entrar en el joc de la culpa ni la submissió moral. Es manté ferma, es respecta i continua sent ella mateixa. En aquest instant, sense proclamar-ho, marca una frontera: la de qui no es deixa definir pels altres. Aquest gest aparentment banal és, en realitat, una metàfora política. El món d’avui viu immers en una lluita constant pel control del relat —sobre la veritat, la moral i la legitimitat. Les grans potències, els moviments socials i fins i tot els individus s’enfronten cada dia a una mateixa trampa: jugar dins d’un marc que no han escollit. La clau del poder, sigui mediàtic o geopolític, no és qui té la força, sinó qui defineix les preguntes. Pocs països ho han entès tan bé com Israel. Des del seu naixement, l’Estat jueu viu sotmès a un judici permanent: cada decisió militar, cada llei, cada gest és examinat sota una lupa moral que parteix, sovint, d’una premissa condemnadora. Davant d’això, Israel ha triat una resposta que irrita molts però explica la seva supervivència: no demanar perdó per existir. No és arrogància, sinó sobirania narrativa. Israel accepta el debat, però rebutja que siguin els altres qui en fixin els termes. Sap que si juga dins del marc moral imposat —on se’l presenta com a agressor o com a anomalia històrica— ja ha perdut. Per això construeix i defensa el seu propi relat: el d’un país que neix perseguit, que lluita per sobreviure i que només es deu a la seva seguretat i futur. Aquesta coherència, que pot semblar inflexible, és també la seva principal força. En el fons, Sydney Sweeney fa el mateix en aquesta entrevista: no acceptar el marc de la culpa. No es justifica. No demana perdó per una cosa que no mereix disculpa. Exerceix, a escala personal, la mateixa sobirania que Israel practica a escala d’Estat. El catalanisme, en canvi, encara no ha après aquesta lliçó. Massa sovint ha jugat dins del relat que li ha imposat l’Estat espanyol o el discurs dominant internacional. Ha volgut demostrar que és “responsable”, “pacífic”, “dialogant”, com si el seu dret a existir depengués d’una aprovació moral externa. Aquesta actitud, per més noble que sembli, conté una feblesa fatal: qui se sent obligat a justificar-se ja ha acceptat que l’altre té dret a jutjar-lo. Durant anys, el moviment sobiranista ha respost a preguntes mal plantejades: “Per què voleu dividir?”, “Per què no respecteu la llei?”, “Per què no espereu un moment millor?”. Cap nació lliure no es construeix responent a aquest tipus de qüestions. La veritable força d’un poble comença quan entén que no ha de demanar permís ni perdó per voler ser. El seu dret no neix del reconeixement aliè, sinó de la seva pròpia convicció. Israel és sovint criticat perquè no busca agradar. Però potser aquest és precisament el seu secret: la convicció que la legitimitat no es demana, s’exerceix. Catalunya, que massa sovint ha intentat agradar al món, hauria d’assumir que el respecte arriba només quan un parla amb veu pròpia i no amb el llenguatge dels altres. La serenitat de Sweeney, com la determinació d’Israel, no és una actitud d’enfrontament sinó de maduresa. És el coratge de qui sap qui és i no permet que li ho dictin des de fora. I és aquí on el catalanisme té la seva gran assignatura pendent: deixar de voler tenir raó i començar a voler ser coherent. Sydney Sweeney, en una entrevista aparentment trivial, i Israel, en dècades de lluita per existir, ens recorden el mateix principi: no cal demanar perdó per ser qui ets. Potser Catalunya, si vol recuperar plenament el protagonisme del seu futur, hauria de començar per aquí.

Continuo sense entendre per què Junts no vol que compareguin els tècnics que han intentat tapar les irregularitats...