IMPACTE ECONOMIC: Catalunya era un dels principals motors industrials de l'Estat espanyol a finals del sXIX, amb una forta indústria tèxtil i comercial. Les colònies, com Cuba, eren mercats privilegiats per a les exportacions catalanes, especialment tèxtils i productes manufacturats.

La pèrdua de Cuba va suposar la pèrdua de mercats: Cuba era un mercat protegit on les empreses catalanes venien els seus productes sense competència externa significativa. La independència de Cuba va tallar aquest flux comercial, provocant una important crisi econòmica.

Molts catalans que havien fet fortuna a Cuba (els indians) van tornar a Catalunya amb els seus capitals. Aquest retorn va dinamitzar certs sectors, com la construcció (per exemple, el finançament d'edificis modernistes a Barcelona, com els de Gaudí), però no va compensar del tot la pèrdua dels mercats colonials.

La disminució de les exportacions va agreujar les tensions en el sector tèxtil, que ja patia problemes estructurals, i va contribuir al descontentament social i laboral.

IMPACTE SOCIAL: La Guerra de Cuba va implicar l’enviament de molts soldats catalans, sovint de classes populars, a combatre en condicions molt dures. La pràctica del "quinto" (reclutament forçós) era especialment impopular, i moltes famílies catalanes van patir la pèrdua de fills o la seva mutilació.

La guerra va ser percebuda com una aventura mal gestionada per l'Estat espanyol, i la derrota va generar frustració i desconfiança cap a les institucions centrals. A Catalunya, això va alimentar el sentiment d'alienació respecte a un Estat considerat ineficient i corrupte.

IMPACTE POLITIC Els partits tradicionals (conservadors i liberals) que dominaven la política espanyola van perdre credibilitat a Catalunya. Això va obrir l’espai a noves forces polítiques, tant catalanistes com d’esquerres, com el republicanisme i el moviment obrer, que també van guanyar força a causa de les desigualtats socials agreujades per la crisi.

La derrota del 98 va intensificar el sentiment de crisi de l'Estat espanyol i va donar força al catalanisme polític. Molts catalans van veure en la pèrdua de les colònies una prova de la incapacitat de l'Estat per gestionar els seus recursos i interessos.

Això va reforçar la idea que Catalunya havia de buscar més autonomia per defensar els seus propis interessos. La pèrdua de Cuba i el "Desastre del 98" van ser un catalitzador per al creixement del moviment catalanista.

La sensació d'ineficiència i corrupció de l'Estat espanyol va portar molts catalans a qüestionar el sistema centralista de la Restauració. Crisis que, com no, tindria un gran protagonista...

Partits com la Lliga Regionalista, fundada el 1901 per líders com Francesc Cambó, van aprofitar aquest descontentament per promoure un projecte d’autonomia per a Catalunya, defensant els interessos econòmics i polítics catalans front a un Estat debilitat.

IMPACTE CULTURAL A tot l’Estat espanyol, la pèrdua de les colònies va provocar una crisi identitària, però a Catalunya aquesta crisi es va viure de manera particular.

Els intel·lectuals i la burgesia catalana van començar a qüestionar el model d’Estat espanyol i a promoure una identitat catalana més definida, basada en la llengua, la cultura i la història pròpies. Aquest període va coincidir amb el Modernisme i la Renaixença, moviments culturals que buscaven revitalitzar la identitat catalana.

Els catalans que van tornar de Cuba van aportar no només capital econòmic, sinó també idees i influències culturals. Molts d’aquests "indians" es van convertir en mecenes de l’art i la cultura, finançant obres modernistes i projectes que reforçaven el sentiment d’orgull català.

Aprofito per recordar que s'hauria de rehabilitar i recuperar l'estàtua del Marquès de Comillas, que sectaris d'esquerres plens d'autoodi català, van fer enretirar.

La derrota va alimentar el discurs que Espanya era un estat en decadència, mentre que Catalunya es veia com una regió dinàmica i moderna, capaç de liderar una renovació. Aquest relat va ser especialment utilitzat pels catalanistes per justificar la necessitat d’autogovern.

IMPACTE A LLARG TERMINI Consolidació del catalanisme: La crisi del 98 va ser un punt d’inflexió que va donar impuls al catalanisme polític i cultural, posant les bases per a moviments posteriors com la Mancomunitat de Catalunya (1914) i, més endavant, el creixement de l’independentisme.

Polarització social: La crisi econòmica i el descontentament social derivats de la guerra van intensificar les tensions entre classes. La burgesia catalana va buscar protegir els seus interessos mitjançant el catalanisme, mentre que les classes treballadores, afectades per la crisi i el reclutament, es van radicalitzar cap a moviments obrers i anarquistes, especialment a Barcelona.

Reorientació econòmica: La pèrdua dels mercats colonials va obligar l’economia catalana a buscar nous mercats, tant dins d’Espanya com a l’exterior, i a diversificar-se. Això va contribuir a la modernització d’alguns sectors, però també va evidenciar les limitacions del mercat interior espanyol, més pobre que el colonial.

EN RESUM... Per a Catalunya, la Guerra de Cuba i la seva pèrdua van significar una crisi econòmica i social, però també una oportunitat per redefinir la seva identitat i els seus objectius polítics.

La derrota va posar en relleu les debilitats de l’Estat espanyol i va reforçar el sentiment que Catalunya havia de tenir més control sobre el seu futur.

Aquest episodi va ser clau per al desenvolupament del catalanisme i per a l’evolució de la societat catalana en les dècades següents, marcant una etapa de transició cap a una consciència nacional més forta i una economia més diversificada.

Doncs bé, aquest és el contexte històric de l'havanera "EL MEU AVI", que sembla que alguns volen censurar. Va ser el catalitzador de moltes de les coses que van ajudar a construir la Catalunya moderna.