Top-15 a mi yo adolescente antes de empezar a currar: 1- Go the extra mile. Siempre 2- No es un trabajo, es un juego 3- Crees que sabes algo? Pues no. 4- Busca primero entender y, después, busca ser entendido 5- Siempre que puedas reporta en 1 página

Bona Diada de Sant Jordi 🌹📚 Today, Head Coach Jordi Fernández and his family visited P.S. 1 in Brooklyn to share a beloved Catalan tradition with the next generation. A thread ⤵️

April at @KaveHome Design Culture Sport Art I seguim.

How to (properly) run a company. Listen, talk to your colleagues. Daily Listen (and talk) to your customers. Weekly Listen, talk to your board. Monthly

What we have here is a secular priesthood preaching gospel to a generation of men hungry for guidance, yet incapable of fulfilling the most basic biological or civilizational imperative: the creation of a family. Tim Ferriss: the productivity hacker turned self-experimenting monk. Andrew Huberman: the neuroscience demigod whose dopamine maps rarely intersect with intimacy or fatherhood. Lex Fridman: the emotionless black-clad pod-priest who flirts with sentimentality but recoils at generativity. These aren’t men with families — they’re cult leaders of sterile optimization. Their mantra: hack your life — not live your life. You want to know what they’re really selling? Surrogate masculinity. Masculinity unmoored from duty, generational continuity, or even real-world consequences. What they offer is a hollow, anesthetized masculinity: dopamine schedules, journaling routines, five-hour morning rituals — but no sons, no daughters, no wives, no lineage. This is not wisdom. It’s a simulation. And millions of young men, starved of fathers, swallow it whole. Where are the podcasts about building families, holding down difficult relationships, sacrificing for children, standing up for tradition? The algorithm doesn’t reward those. It rewards slick, postmodern celibacy dressed as enlightenment. Ferriss, Huberman, and Fridman are not countercultural sages. They are the ideal products of a dying civilization: libidinally spent, spiritually castrated, generationally irrelevant. And what does it say about us — that we’ve enthroned them as our guides? I would call this the ultimate psyop: a priesthood of hyper-individualist eunuchs preaching salvation through narcissistic self-improvement, leading us away from real, rooted life into the infinite loop of personal branding, quantified selfhood, and “high performance” — but not legacy. Let that sink in. Do you want to follow men who optimize their testosterone — or men who use it to build a future?

L'impacte econòmic i social de tenir una xarxa de trens (per mercaderies i passatgers) completament disfuncional i amb incidències constants és molt profund. Si a sobre el país està vertebrat per una sola autopista amb trams a 60 km/h, és propi d'estat fallit.

Vamos a legitimar a un montón de sucnormales por no haber parado los pies a tiempo a otro montón de sucnormales.

A mi el que em fa bullir la sang és que hagi de dedicar la meva jornada laboral a recopilar 3 pressupostos de cada santíssima peça industrial de més de 15.000€ per qualsevol subvenció, i alhora es puguin dedicar 9M€ en la pitjor ràtio de preu/pis imaginable.

Una legislació que no protegeix la propietat privada. Uns dirigents que evadeixen la responsabilitat de procurar l'equilibri social i informatiu. Una societat de molts drets i pocs deures. Què pot sortir malament?

Gent bona i bona gent pencaire. De Girona al món. Seguim.

🔥 ENS HEM CARREGAT EL LÍDER.

No falla. Independentment de la persona, gestió o situació, els catalans tenim tal complexe d’inferioritat crònic que sempre assenyalem i disparem més ràpidament i amb més fervor als de casa que als de fora.

Cobrar salario bruto íntegro. Descontar inmediatamente las cotizaciones de la Seguridad Social. Despertar colectivo. Fin de la cita.

No s’entén el dogma sense dosi de dubte. No és filosofia vàlida si el que preté és perseguir la infelicitat de l’altri. No anem bé si fugim d’abraçar aquests dos conceptes tant elementals.

Quedava l’últim regal de Reis pendent. Un pas més. Enorme @BasquetGirona , talismà @pepcasas i banda de Barça bàsquet. Seguim

The tipping point.

És tot tant surrealista que ja no queden paraules. Tot el suport Jordi, i tota la convicció per començar a dir en veu alta que ja n’hi ha prou.

Importantíssima. Primer pas per fer el quasi impossible 💪🏼💪🏼

1. Sobre la famosa polèmica dels primers naixements de l'any a Catalunya. Està clar que a Twitter sempre hi ha tarats fent comentaris fora de lloc, però que ningú s'enganyi: el que passa en aquest país no és normal, no és bo i tindrà conseqüències negatives.

Un 70% dels joves 30-44a creuen que no tindran cap pensió de jubilació pública perquè el sistema implosionarà abans. Tots els que parleu de "pacte social", creieu que amb aquesta percepció col·lectiva es pot aguantar un equilibri generacional gaire temps? elmundo.es/espana/encuestas/…

O dinamitzar el propi ecosistema: incentivar col•laboracio entre gran i petita/mitjana empresa, entorns de co innovació, formació conjunta, etc. Existeixen models d’èxit que persegueixen això i amb qui poder recolzar-se a casa. Només cal voluntat d’escolta i col•laboració