La victòria del candidat demòcrata
@ZohranKMamdani a l'alcaldia de Nova York té repercussió mundial ben justificada. No eren unes eleccions municipals i prou. S'hi han d'estudiar moltes coses, no tant per fer-ne analogia interessada de curta volada --a favor o en contra-- sinó per entendre millor els fenòmens socials i polítics que determinen el món d'ara i el que vindrà. En un moment en què la democràcia cotitza a la baixa entre els votants més joves, la victòria d'un candidat que basa el seu discurs en la radicalitat democràtica --més enllà de compartir o no el seu ideari-- és una invitació a no perdre la referència dels punts cardinals sobre els quals cal emmarcar l'acció política, i per tant a no perdre l'esperança.
El líder del D66 neerlandès va explicar que gran part de l'èxit electoral del seu partit fa una setmana es devia al fet de la seva proposta "en positiu", perquè cada cop hi ha més gent farta de tanta negativitat, de missatges d'odi i insults, de destrucció. L'alcalde electe de Nova York comparteix el mateix plantejament.
És indiscutible que la negativitat és un factor de creixement electoral dels populismes instal·lats en els dos extrems, i és sobretot un factor de negoci de les grans plataformes de comunicació social. Per això és molt llaminera i costa tant de combatre. Però condemna una societat a la ruïna moral, i la fa davallar sense frens cap a la seva decadència.
D'aquí l'alegria que recorre una part del món: perquè cal esperança i cal trobar-la en els fonaments que han anat sostenint, durant generacions, la nostra imperfecta i millorable estructura social. Es pot inventar en el llenguatge, en les estratègies, en els canals... però els principis continuen essent els mateixos.