La idea d’Europa ha tingut sempre més predicament entre la població jove que no pas en les franges de més edat, potser gràcies a programes com l’
@EUErasmusPlus o el
@EuropeanYouthEU, i a la llibertat de circulació que ha comportat l’acord de Schengen. Però això ha canviat des de fa un any i mig, i la situació ha fet un capgirell cap a pitjor.
Eupinions (
bsky.app/profile/eupinions.b…) és una plataforma independent d’estudis d’opinió, promoguda per la Fundació Berteslmann
@BertelsmannSt , que recopila i analitza dades dels estats membres de la UE i les publica cada trimestre des de fa més de 10 anys. Sempre ho fa a partir de les mateixes tretze qüestions relacionades amb la Unió Europea i els països respectius, i les agrupa per país/àrea regional, per sexe, per educació i per franja d’edat. Deu anys ofereixen una perspectiva sòlida per comprovar l’evolució de l’opinió pública europea en aquelles qüestions, i poder-ne treure conclusions.
Una de les preguntes es formula de la manera següent: «Imagineu-vos que hi ha un referèndum i podeu decidir si el vostre país continua essent membre de la UE. Què votaríeu?». Des que es va començar a recollir aquesta dada, el 2015, la franja d’edat dels 18 als 25 anys ha estat, de llarg, la més europeista. Al llarg de tots aquests anys, un mínim del 74% i un màxim del 89% dels ciutadans més joves votaria a favor que el seu país continués essent membre de la Unió, molt per damunt de la mitjana de la UE. Aquesta tendència es manté constant fins al primer trimestre del 2024, en què el suport arriba al 86%. Però a partir del segon trimestre de l’any passat, el baròmetre presenta una caiguda brutal de 28 punts, i de 36 punts si la comparem amb la dada del tercer trimestre. És a dir: del 86% de joves de 18 a 25 anys que a principi de l’any passat encara haurien votat a favor que el seu país es mantingués dins de la UE es va passar al 50% en acabar el setembre.
No només això: va caure tant que la franja de 18 a 25 anys ha passat de liderar de manera destacada la classificació a ocupar-ne la cua, amb diferència.
Vaig esperar a veure com evolucionava en els trimestres següents, però les del tercer trimestre d’enguany són encara pitjors: ara ja només del 46% dels joves votants ho faria en favor que el seu país es mantingués dins de la UE. És a dir: el 54% dels europeus de 18 a 25 anys votaria a favor de marxar-ne. La segona franja d’edat que ha sofert la mateixa evolució, encara que no tan dramàtica, és la dels joves de 26 a 35 anys... En canvi, la franja de més edat (de 56 a 69 anys) es manté intacta: fa deu anys, el 68% hauria votat de quedar-se i ara ho faria el 67%.
Les raons d’aquest canvi tan sobtat les han de buscar i explicar els experts, i crec que val la pena que s’hi dediquin. Deu haver-hi moltes causes, i és molt probable que el catalitzador de la reacció hagin estat les eleccions europees de l’any passat. I segur que la desinformació a què està sotmesa la generació de votants més enganxada al tiktok també hi ha influït. Però hi ha molt més. També és la generació dels adolescents de la pandèmia.
Remuntar-ho costarà molt, perquè hi ha opcions polítiques que han olorat la sang i no pararan de denigrar el projecte europeu –com denigren persones o les idees contràries-- si cal fomentant l’odi i la desinformació. I perquè hi ha formacions polítiques que continuen vivint en la bombolla fent veure que no n’hi ha per tant i ignorant el clam ciutadà de més transparència i més participació. Resistir-se a l’oficialitat del català, per exemple, fa un mal enorme a la idea d’una Europa basada en la seva diversitat, en el respecte a les minories i a les seves llengües i cultures. I d’això en són responsables directes els grans partits i els grans Estats que un dia, potser no massa llunyà, es preguntaran per què les noves generacions d’europeus els han abandonat.