Bàsicament hi ha dos tipus de tenidors d’habitatges:
- els particulars que els tenen gràcies al seu esforç, dedicació i estalvi/inversió (o heretats de la seva família, pels quals han pagat, i no poc a Catalunya) i que paguen impostos per tenir-los.
- els grans tenedors (reals, no els que us heu inventat vosaltres que vos fan menys por per saquejar-los) com bancs, fons voltor i/o d’inversió.. que els tenen gràcies a les diferents crisis, generals o particulars, per causes diverses però generalment lligades a desgràcies, a una mala gestió i a polítiques molt descertades i curtes de mires. Aquests sempre han gaudit de privilegis fiscals.
Dit això, en un Estat de Dret, els primers són intocables en ares a la seguretat jurídica que ha de garantir el dret a la propietat privada.
Si voleu (i vos deixen) proveu amb els segons de trobar les possibles solucions a l’habitatge que dieu que preteneu, sense provocar un daltabaix en l’economia o que se us mengin… el què passi primer.
Dit això, me la bufa que li aproveu els pressupostos a Illa i/o que us assenteu a la seva taula a negociar o no, gent que des de l’enveja i el ressentiment com vosaltres vol aplicar ocurrències absurdes fent-les passar per polítiques socials no hauria d’estar mai convidat a cap taula de negociació.